Aquí teniu un el significat d'algunes paraules relacionades amb el que verem veure en les parades del marcat de Sineu.
Quarter: Mesura d'àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres.
Canyamel: Planta arundinàcia de l'espècie Saccharum officinarum. També es diu canya dolça o canya de sucre.
Ase: És un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.
En els darrers anys el ruc català ha estat considerat com el símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos pot arribar a una alçada d'1,65 metres.
Mula: És un animal híbrid, resultat de l'encreuament entre un exemplar de cavall (mascle o femella) i un exemplar d'ase (mascle o femella). Els muls són sempre estèrils, però s'han donat casos de mules que han aconseguit donar a llum nous individus. En funció dels possibles encreuaments, parlem de mul eguí (o mula eguina) si els progenitors són respectivament un ruc i una egua i de mul somerí (o mula somerina) si els progenitors són respectivament un cavall i una somera.
Els muls/mules eguins/nes són més freqüents, donat que l'èxit en la fertilització és força més elevat en aquesta combinació. Els muls eguins i els somerins difereixen lleugerament en l'aspecte, donat que aquets últims acostumen a ser una mica més petits, amb un cara més semblant a la d'un cavall, orelles més curtes i la cua més llarga, així com el pelatge, donat que el color del mateix´s'hereta directament del pare en els èquids.
En qualsevol cas un mul és un animal molt fort i resistent, que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrícoles i com a tir de carros.
Ollers: Qui fa o ven olles i altres atuells de terrissa.
Cordadors d'olles: Persona que es dedica a cordar olles
Unes cuantes eines del camp:
Xapeta: Eina que consisteix en una fulla de ferro llarguera que a un cap té tall i a l'altre du un ull per on passa un mànec curt de fusta, i serveix per fer clots no gaire fondos i per arrabassar herbes, manejant-la amb una sola mà.
Falç: Eina consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la vora còncava, i posada al cap d'un mànes, que serveix per a segar les messes o tallar l'herba.
Cavec: Espècia d'aixada que t'e la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar.
Arada: Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va
unida a la bisti o les bistis per estirar, i que serveixi per remoure i girara la terra abans de sambrar.
Oví: Són un gènere de bòvids. Els ovins estan especialment adaptats a regions seques i càlides o bé a les més fredes on els farratges que es produeixen són de qualitat poc adapatada a la ramaderia de vaquí.per això tant es troben a Jordània com Islàndia. La llana, el cuir la carn i la llet són els principals productes obtinguts dels ovins. Hi ha uns mil milions de caps ovins a tot el món principalment a Austràlia, Rússia i Nova Zelanda.
Vaquí: Són una subfamília diversa de deu gèneres d'ungulats de mida mitjana a gran, incloent-hi els les vaques, els bisons, el búfal aquàtic, el iac i els antilops de quatre banyes i de banyes espirals. Les relacions evolutives entre els membres del grup són obscures i la seva classificació en tribus laxes en lloc de subgrups formals reflecteix aquesta incertesa. Les característiques generals el grup inclouen els unglots i habitualment com a mínum un dels dos sexes de l'espècie té banyes autèntiques.
En la majoria de països, els bovins són utilitzats com a aliment. Les vaques són consumides gairebé a tot arreu, tret d'algunes parts de l'Índia, on els bovins són considerats sagrats pels hindús.
Porcí: Relatiu a Porc: És una subespècie domèstica del senglar. La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts (porc Mangala) i alguns van ser molt populars en el passat. Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món (per exemple, a Nova Zelanda) i causen danys ambientals de consideració.
Cove: Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que serveix per a diferents usos i especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita.
Senalla: Recipient fet de palma o d'espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc.
Paner: Recipient fet de vímens, esquerdes de canyes o joncs entreteixits, de forma trococònica invertida, generalment amb una ansa de banda a banda, i que serveix originàriament per a tenir pa i també per a portar fruita, roba, etc.
Panera: Recipient fet de vímens, de joncs, d'esquerdes de canya, etc., entreteixits, de base rodona o oblonga, de boca més ampla que el sòl, amb baranes relativament baixes i amb una o algunes anses, que serveix per a tenir pa, per a transportar fruita, roba, etc.
Almud: Es una mesura de gra amb una equivalència variable segons el territori, per exemple a Mallorca són 1,954 litres i al País Valencià sobre els 4 litres. Sis almuds són una barcella a Mallorca i quatre al País Valencià. A Tortosa 75 almuds corresponen a dues quarteres. Al Priorat un almud resultava en 4'10 litres. A Lleida equival a 1/9 part de la faneca local. En canvi la Ribagorça i el Pallars l'almud és 1/24 part de quartera, 1/12 de la faneca, 1/6 de quartal i 1/12 part de la quarta.
Aquesta mesura també és utilitzada a l'Aragó, i a Castella existeix amb el nom de celemín.
També s'anomena així l'instrument per mesurar un almud, fet de fusta o ferro en forma de recipient.
Barcella: És una mesura de gra amb una equivalència variable segons el territori, per exemple a Mallorca són 1,954 litres i al País Valencià sobre els 4 litres. Sis almuds són una barcella a Mallorca i quatre al País Valencià.
Trinxet: Ganivet de fulla molt corbada a la qual s'adapta un mànec també corbat i giratori, de manera que es pot dur dins la butxaca sense perill de ferides ni de foradar la roba
Foto els carpintores al baluard.
